La integració del treball amb la Web 2.0 a les assignatures dels estudis de Grau d’Educació està àmpliament justificada per la difusió que han tengut en l’educació en general i per la seva presència en els nivells d’Educació Infantil i Primària on exerciran la seva professió els futurs estudiants de Grau de la Universitat. L’audiència activa i la col•laboració per a la creació de continguts que promou la Web 2.0 (Deng i Yuen, 2010) ens pareix que la fa imprescindible per al desenvolupament de la competencia digital del futur docent.
El desenvolupament de la Web 2.0 – terme acunyat el 2004 per Tim O’Reilly- enfront de la denominada retroactivament Web 1.0, ha fet evolucionar el rol de l’usuari des d’un paper purament passiu i de consum de la informació a un actiu, anomenat prosumer o prosumidor – concepte inicialament anomenat per Alvin Toffler a la seva obra La Tercera Ola (1979) en l’àmbit econòmic – on és a més de consumidor, productor d’informació. I aquest rol, de nou, té un paper clau en la formació inicial del professorat perquè a la fi, es dota al docent d’eines variades i potents per vertaderament, crear les seves pròpies activitats i començar el viatge de la seva independència del llibre de text.
Ens sembla que la introducció a la Web 2.0 passa necessàriament, pel treball amb els blocs per diversos motius. Primerament, i d’acord amb Oravec (2003) per la seva emergència espectacular a l’educació, fins al punt que els blocs educatius han estat anomenats edublcos. Segon, perquè poden potenciar especialment el sentit de comunitat i la col•laboració entre els membres del grup (Halic, Lee, Paulus, i Spence, 2010). I tercer i molt important, perquè ens pareix que el manteniment d’un bloc dota a l’alumne de la competència digital bàsica per seguir aprenent autònomament altres eines de la Web 2.0. A més de tot això, finalment, cal dir que compartim amb Deng i Yuen (2010) el fet que els blocs promouen la reflexió de l’aprenent, especialment si aquests s’enfoquen des del concepte de portafoli.
El blocs dels alumnes de l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular, que mostram com exemple més endavant, s’entenen com a portafolis electrònics perquè no només s’utilitzen per a la recollida i exposició dels treballs dels alumnes sinó perquè a partir de la publicació dels treballs, es pretén una reflexió de l’alumne sobre el seu propi aprenentatge. En canvi, els blocs d’anglès –assignatures de Llengua Anglesa i Llengua i Cultura Anglesa- només s’entenen com a blocs per a l’exposició de coneixements assolits, en aquest cas, de la competència comunicativa assolida en llengua estrangera mitjançant la publicació de les activitats obligatòries de cada assignatura d’anglès.
D’entre totes les eines de blocs, s’ha escollit la plataforma de blocs de Google, Blogger, perquè sobretot, es tracta d’una eina molt senzilla i perquè a més, es correspon amb la generalització que ha tengut al món de l’educació i a la formació permanent del professorat impulsada per l’Administració.
Consideram important l’impuls al sentit de grup dels alumnes i en encara més, al foment de valors com compartir i col.laborar i per tant, consideram necessari la creació d’un nou lloc web on reunir els blocs de tots els alumnes, seguint així la idea de netfolio de Barberà i de Martín (2009).
La netfolio és pot fer amb plataformes que funcionen amb la sindicació RSS com Netvibes, o d’una manera molt senzilla, afegint el gadget de Llista de blocs a un bloc de blocs, que pot ser el del professor, on enllaçar els blocs dels alumnes. Aquí teniu l’exemple d’aquest darrer cas: el professorat crea un bloc de blocs on enllaçar els blocs dels alumnes.
Tricks not always have a happy end
Youtube: plataforma de vídeos més popular
Estudis de Grau d’Educació Infantil
UIB, Seu Eivissa