“La classe a l’inrevés”

Publicat el dia per Pep Pérez Castelló

Introducció: Tal com es comenta en aquesta entrada de Wikipedia titulada “Flip Teaching”, la metodologia docent anomenada “la classe a l’inrevés” és una forma d’aprenentatge semi-presencial que conjunta l’ús de la tecnologia d’internet amb la classe presencial per provocar l’aprenentatge.

De tal forma que amb ella el professor pot augmentar la quantitat de temps que interacciona amb els alumnes, i disminuir les seves classes magistrals. Amb aquesta metodologia el professor reparteix, a través d’un repositori a la xarxa, el material teòric i pràctic necessari perquè el propi alumne prepari els principals continguts del temari. Mentre que a l’aula es posa en comú amb el professor allò après a casa. Dit d’una altra forma, el que abans es feia en classe ara es fa a casa i el que abans es feia a a casa ara es realitza en la classe. Com es pot llegir en el site “educomunicación”: “… básicamente lo que antes se hacía de tarea en casa, ahora se hace en la clase, y lo que se escuchaba con atención en la clase, ahora se escucha en casa. Eso es dar vuelta el modelo, volcarlo al aprendizaje activo, llevando a la escuela las tareas de producción y las tareas de consumo, observación, lectura, a la casa”.

Sovint s’utilitzen vídeos, podcasts, lectures, presentacions, etc., que l’alumne ha d’estudiar i comprendre pel seu compte a casa, tots ells preparats o seleccionats pel professor. Mentre que en classe, especialment a través de classes molt dinàmiques i interactives, alumnes i professor posen en comú l’après. Discuteixen i reflexionen sobre els continguts, pregunten i aclareixen dubtes, aporten documents i coneixements nous, etc. És especialment útil a l’aula treballar amb tècniques de resolució de problemes, tallers sobre casos pràctics, discussions clíniques, etc. Donant així lloc a un ambient d’aprenentatge molt col·laboratiu. Si es vol tenir una explicació més exahustiva del què és i el què no és “la classe a l’inrevés” es pot consultar el següent site d’ edutopia.

Aquest curs he intentat engegar aquesta metologia didàctica en diverses assignatures que imparteixo, i ho he fet amb una doble intenció. En primer lloc, per poder implementar sense un gran esforç la metodologia docent necessària per treballar en el “Espai Europeu d’Educació Superior”. En aquest sentit és un mètode de treball que ajuda a organitzar amb comoditat l’assignatura, tant quant al treball presencial, com el no presencial de l’alumnat. També possibilita que l’alumne construeixi el seu propi coneixement amb la guia del tutor, respectant les diferents formes d’aprendre. A més, amb la seva utilització és fàcil preparar tasques properes a l’ús real que hauran d’exercir els alumnes el seu ofici, i permet també fer-ho de forma col·laborativa. Sense oblidar l’aprenentatge de l’ús d’eines en xarxa. En segon lloc, i no menys important, l’ús d’aquesta metodologia permet al docent guanyar en eficàcia en la gestió del temps, dels materials i del treball que es dedica a la docència, especialment en el cas de la no presencial.

Experiència: aquest mètode ho he utilitzat per impartir dues assignatures del pla d’estudis de grau de Mestre en Educació Infantil: “Desenvolupament cognitiu i lingüístic en la primera infància” i “Trastorns del desenvolupament” . Per a l’explicació que vaig a donar aquí em limitaré a la segona assignatura.

Metodologia: l’assignatura “Trastorns del desenvolupament” es troba situada en el tercer curs del pla d’estudis, en un horari de matí i durant el primer semestre. Per tant aquesta experiència que es comenta aquí encara aquesta en marxa, doncs ens trobem a meitat del semestre. El grup d’alumnes és bastant nombrós, aproximadament uns 70 alumnes. Tots tenen un bon coneixement de l’eina de treball telemàtic Moodle. Quant als continguts de l’assignatura no són totalment nous per a ells. Doncs ja han tingut diverses assignatures lligades als mateixos, totes elles dins el mòdul titulat “Processos del desenvolupament i aprenentatge”. Aquesta assignatura té tres hores de classes presencials a la setmana, doncs pertany al projecte de docència “Campus Extens”, per això un percentatge important dels crèdits docents es realitzen en xarxa.

He organitzat els diferents temes del programa docent en relació als objectius i continguts que es poden veure en la guia docent. Per a cada tema els alumnes han tingut activitats “presencials” i “no presencials”. En relació a les “no presencials”, o treball a casa, he repartit als alumnes a través de Moodle una selecció d’aquells materials que jo hagués utilitzat per peparar les classes presencials en una modalitat més clàssica. Quant a les classes “presencials”, les he organitzat de dues formes: d’una banda uns “seminaris de debat, reflexió i conclusió” en els quals s’analitza, comenta, revisa, reflexiona i discuteixen els continguts del treball no presencial (una hora i mitja setmanal); i d’altra banda hem treballat en “tallers sobre casos pràctics” (una hora i mitja setmanal).

Procediment: quant al treball “no presencial”, cada setmana he repartit als alumnes el material necessari per treballar a casa durant tota ella els continguts teòrics i pràctics de la setmana següent. Per a això he usat la possibilitat que dóna Moodle d’organitzar el treball per setmanes en lloc de per mòduls. D’aquesta forma l’alumne coneixia sempre quin era el treball a realitzar durant aquella setmana en relació als crèdits no presencials. He usat per a ells vídeos, lectures i fòrums de discussió. Aquests fòrums són especialment importants, doncs en ells els alumnes contesten a diverses preguntes que he fet, i fan aportacions en forma de dubtes, reflexions o suggeriments de materials per completar els que jo els he donat. En resum, el procediment dels alumnes en les seves hores de treball no presencial era: llegir els textos, veure els vídeos i contestar al fòrum.

A la setmana següent, en les “classes presencials”, s’ha treballat d’aquesta manera. Primerament, en els anomenats “seminaris de debat, reflexió i conclusió” ( una hora i mitja) s’ha posat en comú les aportacions i respostes que els alumnes havien realitzat en el fòrum al llarg de la setmana. Per a això el professor ha escollit durant aquesta setmana respostes dels alumnes a les seves qüestions, i aportacions al fòrum que considerava importants i significatives, i les ha ordenat en un document PDF per projectar en classe. Al voltant d’aquesta projecció s’organitzen els continguts de la classe. El professor finalitza la mateixa amb un mapa conceptual que resumeix, sintetitza i ordena els conceptes més importants que han aparegut en el fòrum, o uns altres que ell considera importants, però que no han estat presents pels alumnes. Suggereix que ells treballin més aquells continguts que han quedat confusos i felicita públicament les millors aportacions i respostes donades pels alumnes en el fòrum. En segon lloc (un altre dia i durant una hora i mitja també) en els “tallers pràctics”, es treballen casos reals lligats a l’acompliment professional. Els alumnes han de resoldre tasques a les quals hauran d’enfrontar-se quan siguin professionals. Aquest treball es treballa amb dinàmiques de grup dins de la pròpia aula. Cada grup, màxim 5 persones, intenta resoldre el cas durant diverses sessions. En l’última d’elles el professor exposa com hauria d’haver-se fet, i es debat entorn d’aquesta proposta de solució i aquelles altres que els alumnes havien plantejat. D’aquesta forma s’estableix una retroalimentació important entre tots dos, de la mateixa forma que ha succeït anteriorment amb els “seminaris de debat, reflexió i conclusió”.

Materials: exemple d’uns continguts treballats entorn del tema  primer del temari “Trastorns cognitius”:

a. Materials repartits en Moodle als alumnes per treballar a casa els crèdits “no presencials” que després serviran per fer a la  “classe presencial” els “seminaris de debat, reflexió i conclusió”:

b. Exemples d’aportacions i respostes fetes als fòrums “no presencials” pels alumnes i que el professor ha utilitzat en les “classes presencials” en els “seminaris de debat, reflexió i conclusió”.

c. Mapes usats pel professor a manera del conclusió en les “classes presencials” en els “seminaris de debat, reflexió i conclusió”.

d. Exemples de  materials de com s’han treballat les “classes presencials” en els “tallers pràctics”:

Conclusions: fins que no hagi realitzat cap avaluació no serà fàcil determinar el grau d’aprenentatge, però en general l’experiència pot qualificar-se de positiva. Quant al treball “no presencial” els alumnes intervenen molt en el fòrum, la qual cosa em permet adonar-me de les fortaleses i debilitats dels materials lliurats. La lectura del fòrum durant la setmana em facilita el reordenament i la modificació de molts dels mapes conceptuals i presentacions que tenia prevists per a la següent classe presencial (seminaris de debat reflexió i conclusió). Conec els conceptes que han comprès i també aquells que han quedat més foscos i que encara no dominen. Els alumnes aporten informació nova als continguts teòrics i generen preguntes interessants – moltes de les quals no s’atrevirien a fer en classe- , encara que no tots ho fan de la mateixa manera, ni amb la mateixa dedicació. En els tallers també hi ha un treball important dels alumnes i semblen molt motivats. El coneixement previ dels materials fa que els tallers avancin amb major velocitat.

També hi ha aspectes que haurien de millorar-se. Per exemple, els alumnes es queixen que tenen molt treball. Les classes presencials (seminaris) de vegades són una mica repetitives en relació al que ja s’ha dit en els fòrums a través de Moodle. En aquest cas s’haurien d’alternar les anàlisis i comentaris del professor en classe, sobre els continguts dels missatges en el fòrum, amb altres continguts més propis de les classes magistrals. O interrompre’ls més sovint amb altres materials diferents, de tipus audiovisual, per exemple, ja que una hora i mitja analitzant el material del fòrum es fa avorrit per als alumnes, a pesar inclús de la introducció de mapes conceptuals i un altre tipus de materials al final, a manera de conclusió. Aquests materials que s’usen al final de la sessió hauria d’anar intercalant-se sovint amb l’anàlisi dels continguts dels missatges dels alumnes. En canvi, en els “tallers pràctics” no hi ha aquest problema d’avorriment, doncs els alumnes treballen en grup mentre que vaig donant-los suport a cadascun d’ells quan ho necessiten.

Per al professor aquesta metodologia suposa un treball extra el primer curs que ho realitza, ja que ha de preparar materials per endavant que després distribueix als alumnes. A continuació, i al llarg de la setmana, ha d’anar llegint el fòrum dels alumnes, i preparar després els materials complementaris als mateix per a la sessió presencial del “seminari de debat, reflexió i conclusió”. Però aquesta lectura i preparació de materials complementaris, en el meu cas, no m’ha significat més de 30-40 minuts diaris de treball com a mitjana. És important dir que no puc llegir, per falta de temps, tots els comentaris i respostes de tots els alumnes en el fòrum a les preguntes que faig cada setmana (que són tres). Ells saben que llegeixo uns 20 cada setmana i que els escullo al atzar o alguns altres – no molts- els trio per semblar-me significatius a simple vista. La meva impressió general és que el nombre d’alumnes ideal per treballar amb aquesta metodologia és d’uns 25-30 alumnes. En aquest cas podria llegir i avaluar tots els comentaris dels alumnes en el fòrum. No obstant això, ara no puc fer-ho, i per això l’avaluació final de l’assignatura no és totalment adequada per a aquest tipus de metodologia. Una part de la nota final és avaluada a través de exàmens de tipus objectiu, doncs el nombre elevat d’alumnes m’impedeix buscar una forma millor.

Des d’aquí podeu baixar la presentació que vaig fer a les Jornades

Josep A. Pérez Castelló, professor titular de Psicologia Evolutiva i de l’Educació del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de la Educació de la UIB.