Amb la implantació definitiva dels estudis reglats i resultants del anomenat Procés de Bolonya, la càrrega de treball es mesura amb unitats de ECTS. La comissió Europea defineix el Sistema Europeu de Transferència i Acumulació de Crèdits com una eina que ajuda al disseny, la descripció i distribució de plans d’estudis i reconeixement de qualificacions d’educació superior. L’ús d’aquesta eina hauria de permetre fer els plans d’estudi i les qualificacions més transparents, facilitant el reconeixement dins l’espai europeu d’activitats formatives de nivell superior.
A la pràctica, l’ECTS ha esdevingut poc més que una unitat de mesura de la càrrega de treball de l’estudiant i sorprenentment, la seva relació amb el número i nivell de competències que l’estudiant adquireix no està ben definida ni és universal. Aquest fet aparentment superflu, concerneix al nucli de la definició dels estudis i la seva implementació pràctica. Les directrius que vertebren el sistema ECTS relacionen resultats d’aprenentatge amb crèdits. D’aquesta manera, en el disseny dels nous estudis es definiren les assignatures assignant unes competències (específiques i transversals) que s’assoleixen mitjançant activitats d’aprenentatge que haurien d’aconseguir els resultats d’aprenentatge corresponents. L’atribució de càrrega de treball a cada una d’aquestes activitats s’ha hagut de fer en base a estimacions poc fonamentades de la relació càrrega per resultat d’aprenentatge o competència adquirida.
A l’Espai Europeu d’Educació Superior els estudis s’estructuren en cursos acadèmics de 60 crèdits ECTS. A l’estat espanyol la unitat de càrrega per a l’estudiant crèdit ECTS s’ha definit com 25 hores de treball. A la UIB, la relació entre treball dirigit (amb professor) i treball autònom ha estat de 1:2, el que significa que cada crèdits ECTS a la UIB hauria de suposar 10 hores de treball presencial i 15 hores de treball autònom. Òbviament, la càrrega de treball de les activitats presencials planteja poques indeterminacions, deixant de banda la incertesa respecte a l’eficàcia de cada una d’elles, que no és motiu d’aquest treball. En canvi, l’adequació de la càrrega planificada per a cada activitat de treball autònom és més dubtosa i qüestionable.
Després de dos cursos d’impartició d’una assignatura de 3r curs del Grau de Física de la UIB, seguint rigorosament les activitats planificades i explicitades a la guia docent, les persones matriculades han expressat reiteradament l’excés de càrrega que els suposen les activitats del 3r curs de Física en general, i en particular les d’aquesta assignatura. Com a responsable de l’assignatura, i conscient de les debilitats en l’establiment de la relació càrrega-resultats d’aprenentatge abans esmentada, hem experimentat en aquest curs 2013-2014 amb una metodologia per a obtenir estimacions de la càrrega de treball basada en l’ús de Twitter. Basant-mos en l’experiència del Prof. Joan Domingo de la Universitat Politèncica de Catalunya, hem demanat als nostres estudiants que, mitjançant missatges de twitter amb un format acordat, reportessin la càrrega real que els suposava la realització de les activitats de treball autònom que han de realitzar per a superar l’assignatura.
Les dades s’han recollit durant el curs i finalment s’han analitzat per a intentar destil·lar-ne informació que pugui ajudar a quantificar la càrrega real que suposen a un conjunt d’estudiants mostra les activitats, i comparar-la amb la càrrega estimada i fixada en la fase de disseny de l’assignatura. La figura mostra el resultat més il·lustratiu d’aquest estudi, evidenciant dos aspectes. Per una banda la correcció en l’estimació de la càrrega de treball autònom planificat a l’assignatura; i per l’altra podem concloure que o bé les queixes rebudes per part dels matriculats de la sobrecàrrega que suposa aquesta assignatura són inconsistents amb les mesures o bé la unitat de mesura ECTS no està ben calibrada i la definició de cursos de 60 crèdits és, per tant, inadequada.
Figura 1 Distribució de la dedicació horària autònoma reportada pels estudiants de l’assignatura de 6 crèdits ECTS. Les barres mostren el percentatge d’estudiants que han reportat un número determinat d’hores, mentre que la línia és un ajust continu a aquestes. La mostra indica que un 30% dels estudiants han necessitat una dedicació major que 90 hores, mentre que el 70% restant hi ha dedicat menys temps.
Més enllà d’aquestes consideracions, subratllam la utilitat de disposar d’un feed-back dels estudiants en temps real sobre la càrrega que els suposen les activitats d’aprenentatge que els programam. Propòs la implantació d’eines corporatives que ajudin a la presa de dades i posterior tractament en tots els estudis de la UIB. Disposar d’aquesta informació permetria prendre decisions més informades a l’hora de definir, dissenyar i acreditar plans d’estudis veritablement coherents amb els principis del EEES. A més, i tal i com defensa el Prof. Joan Domingo, disposar d’aquesta informació permetria acomodar el número d’activitats d’aprenentatge d’una assignatura a la càrrega assignada durant el propi curs i en funció les potencialitats del grup d’estudiants concret, deixant com a paràmetre fix la càrrega ECTS de l’assignatura, aspecte fonamental en la definició oficial dels estudis a l’EEES.