Eportafolis i Web 2.0 als estudis de GEDI de la Seu d’Eivissa

En els estudis de Grau d’Educació Infantil de la UIB a la Seu d’Eivissa fa quatre cursos que es desenvolupa un projecte d’implementació de portafolis electrònics amb eines de la Web 2.0. Aquest projecte es fruit de la col•laboració de diversos professors i professores tant de la Seu com del Campus de Palma. Els dos primers anys d’implementació d’aquest projecte, constitueixen a més, la investigació amb motiu de la tesi doctoral d’una professora participant en el projecte, i dirigida pel Dr. Urbina. En aquesta comunicació mostram les activitats desenvolupades en el marc d’assignatures realitzades per professorat associat de la Seu d’Eivissa.

Les activitats s’enfoquen entorn als dos grans objectius del projecte: la construcció de l’eportafoli, com a activitat de reflexió i lloc de desenvolupament de la identitat docent; i el desenvolupament de la competència digital. Per això, algunes activitats es basen en la documentació de l’aprenentatge, i altres en l’aplicació d’una eina al servei d’un aprenentatge concret.

D’aquesta manera, intentam així sistematitzar la introducció de la Web 2.0 com recomanen Conole i Alevizou (2010) per a un òptim ús i aprenentatge de la web social a la Universitat. En definitiva, pretenem deixar a l’alumnat instal•lat en xarxa (Campos i Körners, 2005, citats per Salinas, 2008b, 5), de manera que ja des de la seva formació inicial, l’entorn personal d’aprenentatge de l’alumnat dels nostres estudis ja sigui el corresponent al perfil que defineix Couros (2006), el docent en xarxa.

Tot seguit descrivim breument, les activitats plantejades en vuit assignatures:
Carmen Escribano és la professora de l’assignatura d’Educació Artística i Estètica. Fonaments de l’Art Plàstic i Visual en el primer semestre del segon curs. En aquesta assignatura, l’alumnat ha de fer una sola evidència d’eportafoli, mostrant dos treballs, que pot escollir segons els criteris que prefereixi: el millor o el pitjor treball, el que ha presentat més dificultats o més satisfaccions etc. L’alumnat documenta aquesta evidència afegint la reflexió sobre el procés de construcció de l’activitat artística i afegint els artefactes que la il•lustren.
Exemple de D.M.M.

José Ignació Mongé és el professor de l’assignatura de Educació i Desenvolupament Socioemocional en la Primera Infància a Eivissa, en el segon semestre del segon curs. L’activitat entorn a l’eportafoli d’aquesta assignatura implica el cinquanta per cent de la nota total de l’activitat. En aquesta assignatura, l’alumnat documenta l’aprenentatge de cada tema, a través de les activitats proposades, en una entrada de bloc, reflexionant sobre el que ha implicat l’estudi d’un nou aspecte de l’assignatura i introduint les aportacions que trobin interessants per a enriquir el debat i poder compartir-les amb la resta de companys.
Exemple de U.C.R.

Antoni Pons i Carmen Escribano són els responsables de l’assignatura de Representació Escènica en l’Escola Infantil, en el segon semestre del segon curs. En aquesta assignatura, l’alumnat ha de construir per grups, una obra musical per infants, des de guió, diàlegs i adaptacions musicals fins a la representació escènica i vestuari. Com a part de la tasca per grups, també es demana la creació d’un cartell digital amb l’eina Glogster. D’aquesta manera, l’alumnat ha de documentar gràficament el procés, i finalment, construir un cartell electrònic amb imatges, vídeos i hipertext de la seva representació teatral. L’activitat no només implica el descobriment d’una nova eina, sinó el foment del desenvolupament de la alfabetització visual i multimèdia. A més, pot implicar una activitat que pot tenir incidència directa en la seva futura docència.
Exemple de M.C.V, N.T.M., S.C.F., D.M.M., S.M.M, D.M.L., N.B.M.

Alberto Sánchez és el responsable de l’assignatura Trastorns del Desenvolupament, en el primer semestre del tercer curs. En aquesta assignatura l’alumnat realitza un vídeo entorn a un treball d’investigació d’un tema concret del temari de l’assignatura, unint explicacions i entrevistes en un muntatge audiovisual.
Exemple del treball de grup de N.T.M., M.C.V i S.C.F. a l’eportafoli de N.T.M

 Altes capacitats:veritats i falsos mites

Adan Garriga és el responsable de l’assignatura de El Pensament Matemàtic i la seva Didàcticaa Eivissa, que s’inclou en el tercer curs, primer semestre. En aquesta assignatura, l’alumnat realitza optativament, un bloc dedicat a la reflexió entorn a la didàctica de les matemàtiques en l’Educació Infantil. La pràctica mostra com l’alumnat millora la seva percepció de la presència de les matemàtiques en la vida diària i les possibilitats per a la seva ensenyança en l’Educació Infantil.
Exemple N.B. M.

Gemma Tur és la professora d’una assignatura bàsica de primer i les dues optatives de llengua anglesa. En la primera assignatura es documenta l’aprenentatge setmanalment, i en les segones es creen artefactes amb àudio i vídeo per al treball de la llengua oral. Tanmateix, destaca una activitat en l’assignatura de formació bàsica, BasesDidàctiques i Disseny Curricular, que fomenta la lectura de blocs de mestres en actiu que reflexionen sobre la realitat educativa que viuen, com a manera d’ampliar l’accés a la informació del PLE de l’alumnat (Adell i Castañeda, 2010). L’alumnat ha de seleccionar d’una llistat de més de noranta blocs, cinc blocs dels seu interès. La pràctica ha mostrat que l’alumnat ha llegit i citat en nombroses ocasions, diversos professionals de l’educació en exercici amb qui han mantingut algun tipus d’intercanvi de comentari. Aquesta intercanvi ha estat motiu d’emocions positives i de reflexions entorn a la importància de l’establiment de la xarxa de relacions professionals per a la formació permanent.
Exemple de N.A.B.

Com es pot veure, en definitiva es tracta d’una proposta per a sistematitzar la introducció de la Web 2.0 en els estudis de GEDI de la Seu d’Eivissa. La Web 2.0 podria ajudar a la Universitat a reinventar-se a través de metodologies més col•laboratives i altres pràctiques docents més innovadores que millorarien, des del nostre punt de vista i sense dubte, la qualitat de l’aprenentatge que fa l’alumnat (Conole i Alevizou, 2010; Buchem i Hamelman, 2011). És la nostra intenció amb aquest projecte, doncs, sumar el nostre esforç a aquesta voluntat de millora dels procés d’aprendre i ensenyar a la Universitat, així com a les etapes no universitàries en les que el nostre alumnat exercirà la seva futura docència.

Carmen Escribano García
José Ignació Mongé Ganuzas
Alberto Sánchez Pedroche
Adan Garriga Torres
Gemma Tur Ferrer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*